dissabte, 9 de juliol del 2011

Qui està ací? Qui ha arribat?

     Ieeee! Per fi tinc internet i com vaig prometre un bló. Tinc tant que contar que no sé per on comença!! Aniré cronològicament per a no perdre'm...

     Dijous vaig plantar-me en Forlì sobre les 14 h. i estaven esperant-me en l'estació Caterina (la Susanna de la Nau), Ana (l'Aida de la Nau) i Lourdes (altra voluntària de MadriZ). Anàrem a dinar i allí me va passar algo molt recuriós. L'italià l'entenc quasi tot, però a l'hora de parlar-lo me costa més, sabeu que em passava? Se m'escapaven paraules en anglés! A mi! Que sempre me faig la mudita als intercanvis per a no tindre que pensar ni parlar l'anglés... Poc a poc se m'escapen menys... i ja comence a soltar-me.

     Després de dinar em van portar al que va a ser ma casa Via Dragoni sobre el número 76 o per ahí. Per a que us feu una idea és una miniurbanitzacio tancada, com la de los otros de perdidos. S'anomena Villagio Mafalda i ací viuen treballadors d'este centre i persones (i famílies) amb problemes econòmics, socials i de més. Vamos! Tenim jardinets, joguets, gossos i xiquets rodant pel carreret tot el dia... Ah! I granotes! Que jo creia que eren ratolins, però no... Mola molt! Ja faré un retrato i us el posaré!

     Jo visc en un miniduplex amb altra xica que encara no conec. Sé que és perruquera i que te 19 anys. Pel que m'han contat la seua família és del Congo i sincerament, no sé perquè viu ací (ni farta que me importa).

     Ara us pose unes afotos de l'hogar:

 Açò és la planta baixa, cuina-menjador

 Esta és la banda de la cuina

 Aquest és el sofà (que ja he catat siestilment) i la Nina del pis

 L'escala de caragol per pujar al bany i a l'habitació

 Els llitets, molt juntets. I sí, el desfet és el meu...

 Cómo te quedas en els caps de maniquis?

     Ací heu vist el piset... Estaré ací juliol i agost, però en setembre me canviaran a un pis al centre en la resta de voluntaris. Ho vaig demanar jo per diverses raons:
1 - Compartir habitació és una merda
2 - No pot vindre ningú.
3 - No es pot beure ni una birra!!!

     Així que aquelles persones que tenien pensat vindre en estiu PIES QUIETOS! Si voleu podeu vindre, però no es podreu allotjar en ma casa. Així que se busca una habitacioneta en un hostal o algo així i jo aniria en vosaltres. O s'espereu a que tinga el nou pis i ja està.

     Ací n'hi ha una dona que és molt amable i és educadora (i tb viu ací). Li diuen Patrizia i té la cara molt pareguda a la uela del Milagro de P Tinto. És superagradosa!

     Pel que fa al curro, començaré dilluns (així que actualitzaré). Se coneix que està molt prop d'ací, però de totes formes m'han donat una bici. Ací tothom va en bicicleta, ueles en compra i tot! Arrearé unes cuixarres de primera. La veritat és que el seient està un poc baixet, a mi m'agrada més alt, però com no té més tub, pos me jodo y bailo.

     Ací podeu vore la meua bici en el camp de girasols que tinc al costat de casa:

  Pel que fa a la gent és molt guai! Sobretot he fet panda en Lourdes, la voluntària de Madrid, ella fa un mes i pico que va acabar, però li agrada tant açò que s'ha quedat de voluntària al seu centre, que és de persones discapacitades. Ella és la que me va fent un poc de guia. Anit anàrem a fer-se birres (que per cert són caríssimes) en altre voluntari anglés i un xic de Burkina Faso, que el seu ofici, segons ell, és iluminar el cor. Vamos... electricistE! Jajajaja!

     Hui conéixeré la meua companya i altres voluntaris. Ja us informaré!

     Molts besets per a tots i totes! Com veieu estic de categoriô!