Forlì, forlà, cada día te quiero más: 20 de novembre de 2011

Què us pensaveu que no anava a dedicar-vos una entrada?!!??!

Us informe, ahir va fer un mes que Maria Giner (la Quicoleta), Encarni (la de Campanera) i Mercedes [és xurreta i no té malnom ;)] van arribar a Forlì. La connexió de les 4 és que el curs passat vem fer juntes la puta merda de Máster de Professora de Secundària, cadascuna en la seua especialitat, però anàvem juntetes en un cotxe. Per a qui no les conega són estes tres perles:

Mercedes, Maria i Encarni al Ponte Vecchio (Florència)

Quan van arribar, recorde que plovia. Entre això i que estàvem mortes eixaa nit vam fer sessió de posada al dia a casa. Tampoc podíem fer massa de trasnoxaes perquè a l'endemà anaven d'excursió a Florència, la qual cosa implica pegar-se la matinà padre.

Divendres elles d'excursió i jo a treballar. A la nit, quan van arribar, estaven mortes a canyaes i l'oratge tampoc acompanyava, per tant repetirem nit a casa. Cal remarcar que a Florència, les meues filles, van tindre bon temps.

A l'endemà ens esperava un dia complet per això vam desdijunar com unes reinones.

Breakfast at Tiffany's o Desayuno con diamantes

Quan vam tindre les piles recarregades férem un voltio per Florí, aisss... dic Forlì! Primer, volteta pel centre i després al PARCONILL conegut ací com Il Parco Urbano.

Encarnita al claustre de l'església de Piazza Saffi

A l'entrada del Parconill

Buscant les rates gegants. No les vam trobar però us informe que encara estan perquè les vaig vore el dissabte.

Quan les oques van al camp la primera TÉ UNA MALHÒSTIA que no se l'acaba

Les tres Maries volaores!

A la nit, vam anar a Bolònia al concert de La Pegatina. QUE BARBARITAT!!!

Al principi estàvem a primera fila, però quan enrefilaren a Encarni en terra, anàrem més cap enrere ;)

Mercedes, Espe i Maria

Les 3 Maries en Melaponedura. Un xic al que li van escoltar la conversa en el bus de l'aeroport a l'estació de tren. Ell pensava que cap persona l'entenia però... allí estaven ELLES!


La suà va ser minina...

Per a que us feu una idea de la brutalitat de la gent assistent podeu vore aquest video que vaig grabar en la batukada final que se marquen els de La Pegatin (clickeu damunt)

Batukada de La Pegatina a Bolònia

Com no havíem sopat, a l'acabar el concert vam eixir a la banda de fora, on "tu, tots, tothom" havien fet botellot i es vam posar a espigolar. Mireu si vam trobar coses!

Cerveses, pomes, gusanitos...

Papes, altres papes... inclòs aigua! El vodka en taronja era nostre.

El punky naix, no se fa.

Ara venia la part dura de la nit i era... TORNAR A CASA! Així que ens vam dirigir a l'estació de tren de Bolònia, no sense abans comprar-nos alguna cosa de menjar dels 24 hores i cascar-nos-ho a l'estació per a continuació fer una dolça becadeta en terra.

Mer, En i jo "sopant". El gorro que porte me l'havia trobat per terra.

Que calentet i que bo, eh, xiques..?

Per a mi l'estació de Bolònia és com una segona habitació. Què facilitat!

Encar també va pegar una becaeta. ZZzzz...

Després d'aquesta foto, Encarni tenia corrent d'aire (no entenc per què si estàvem al sòl d'una estació de tren...) i es va canviar de lloc. Estava un metre i mig més cap allà en companyia de Maria i Mercedes, però jo vaig continuar dormint fins que un senyor home, del Marroc o similar, me va tocar el braç per a despertar-me i me va dir: "Sorella, stai sola? a che ora ai il treno?". Que ve a ser: "Germana, estàs sola? A quina hora tens el tren?". Al que la meua persona va contestar, passant directament de fase REM a persona "desperta", amb un gest de mà senyalant a les 3 Maries i en una mirada que el pobre se va pirar quasi que corrent. A les 4:40 va eixir el nostre tren i ens teletransportàrem a Forlì.

A l'endemà, com a bon diumenge pijamero, dinàrem i ens férem un cafenet. Encarni TALLAAAAT!!! I per art de magia quan anava a pegar-li el primer trago... (m'entra risa sols de recordar-ho!) se li desculà el got!!! S'ho arreà calentet i bo per damunt la petxina!