dilluns, 8 d’agost del 2011

Tantes coses... que no puc titolar l'entrada

No pense disculpar-me per no haver escrit abans...

Començaré pel principi... ja sabeu que sóc una neuròtica de començar les coses des del principi i contar-ho tot fil per randa, este viatge intentaré no allargar-ho massa... De veres, que ho intentaré.

El dia 31 d'agost a la meua companya Zena la canviaren d'apartament i me van deixar a mi soles (BIEN!). La qüestió és que jo debia estar a casa el dia de la seua partida perquè havíem de netejar el pis entre les dos, independentment de que jo em quedarà en ell. La qüestió és que havíem tingut sus más y sus menos però al final jo vaig intentar deixar-ho a banda i ajudar-la a fer el canvi de casa i tot. Ho vaig fer, vaig fer mil viatges a sa casa (viu al mateix lloc que jo però en altre apartamentet) i després de mil detalls que no vaig a contar perqupe faré més pàgines que la Biblía us diré que me va tocar netejar a mi sola. I no us podeu imaginar la merda que n'hi havia. Para muestra un botón:

 Congelador, el qual mai havia gastat


 Prova de que me va tocar buidar i netejar tot. TOT!

Però bé, vaig netejar tot benrenet i... nunca más se supo.

Continuant en el rotllo de la casa, alguns de vosaltres sabeu que en buscava una. Al final... la vaig trobar. És genial i està al centre. Al centre, CENTRE! En principi em posava a viure l'1 d'octubre i el contracte de lloguer és d'un any i deuria pagar fins el 30 de setembre, i el meu projecte acaba el 5 de maig... Però vaig acceptar pensant que podria buscar una cosa per a eixos mesos. Finalment, hui he anat a signar el contracte en el propietari i... (redoble de tabals) este cap de setmana me canvie a MA CASA! 

El pis té tres habitacions, una la meua, altra la d'una xica malaguenya que a continuació us presentaré i l'altre per alguna personeta que vulga viure allí.

Laura, que és la meua companya de pis, malaguenya, està ací fent unes pràctiques en una empresa. Ella és enginyera de disseny industrial (crec que ho he dit bé, ja sabeu que a mi les carreres del Poli se m'escapan de las manos!!!). És muy bien, ja us contaré més cosetes.

Per altra banda, ha aparegut David, un altre malagueny que també fa pràctiques a una empresa. Ell ha estudiat publicitat i va arribar el mateix dia que jo. De moment estarà ací fins octubre, però té intenció d'allargar-ho. 

L'altre dia vam anar a sopar a sa casa fent un miniacomiadament perque ell està ara de vacances en Malaga i Lourdes (Lorda pa los amigos) se'n va el dimecres. Prrrfff... Una llàstima, de veritat. Esperem que torne, que ganes no li'n falten (i a nosaltres tampoc). Ah! Ací vaig tindre la primera presa de contacte en els mosquits assassins d'ací. És el que té sopar a la terrassa... (i això que teníem espiralpudentantimosquits)

 Lourdes i Inma, sincerament no sé que feien...


 Inma, David, Lorda, Laura i jo. Ah! I el porquet 
asquerós que me van regalar al curro


 Angelo Poretti, un gran amic. Dels millors!
M'angisa que posa BIRRIFICIO


l
 Lorda i Inma, i les restes...

I ja per a finalitzar us contaré el cap de setmana. El dissabte havia quedat en Fabio (Don Fabio Malavasi). El vam conéixer en un intercanvi de l'institut que férem a Bolònia i hem estat en contacte des de fa... (qué barbaritat!!) 12 anys! Ahí es na'! El dissabte per a festejar l'inici de les seues vacances va fer una festa on es jugava al Beer-Pong (podeu vore com es juga a un video del youtube, per exemple...) i es feia una barbacoa. Heu de saber que se me dóna prou bé jugar, així que quan vulgau... Aquesta festeta era en el porxat de sa casa, vora unes 30 persones... A més n'hi havia futbolí, un poc merder, però s'arrearem unes viciaes guapetes. La distribució dels jugadors és: 2 - 5 - 3. I jo els contava que els nostres tenen més davanters i es reien en plan: "a Espanya, sempre juguen atacant".

Després, ja tardet, anàrem a una discoteca, o pub, o no sé com definir-ho que era a l'aire lliure i vam escoltar entre altres temazos com: Aserejé, Laegalización, La Bomba (de King Àfrica), La Bamba, Rafaella Carrá... i s'ho vam passar tan bé...

 Alguns dels patrocinadors de la nit


 Fabrizio (el meu compi de futbolí), Don Fabio i 
no recorde el nom de l'altre amic però ens va guanyar al futbolí


 Fabrizio, Christian, Fabio i... l'altre.


 Representació d'una correguda de bous...








Ah! Se m'oblidava dir, que en la festa de ca Fabio, vaig tindre el segon encontronazo en els mosquits... se m'han papat! I per a rematar-ho quan vaig arribar a Forlì m'havien furtat la bici. OLEÍ! Però ja en tinc una altra que l'hem "agafat prestada" de la parroquia on curre. La meua companya Anna diu que la vida dóna voltes, t'agafen la bici... n'agafes tu altra. I jo pense: "i qué fem en el Karma?"

Mireu com tinc les cames! CORTISONA PA LA PEÑA!

  En directe encara impacta més, lo juro por pan duro!