dimarts, 19 de juliol del 2011

Il mio lavoro (o el meu curro, vamos!)

Abans de començar, volia informar-vos que no he actualitzat abans perquè l'internet de ma casa va com li rota de la mandanga. 

Dilluns passat, 12 de juliol, va ser el primer dia que vaig anar al centre on curre. Està a tres minuts en bicicleta de ma casa. Me va acompanyar una xica del Consorzio di Solidaritá Sociale i allí ens vam reunir en Anna (la meua tutora al curro). Me va dir que durant la primera i segona setmana estigués per allí mirant com funcionava el centre i més o menys coneguent als altres voluntaris (civils, no de la U€) i als uelets (nona = uela, nono = uelo i noni = uelos). I així he anat fent... fins hui que ja he començat a fer cosetes.

Primer us vaig a dir l'horari del centre i després el meu:

8:00 - S'obri el centre i arriben els primers noni
9:30 - Arriba l'autobuset que arreplega als uelets que no els poden portar
9:45 - Fem la collazione (desdijuni): té + croissant, primer es resa una pregaria.
10:00 - Xarrar, jugar a cartes, passejar... 
11:45 - Resar el rosari i després més tertúlia.
12:45 - Pregaria al canto i dinar (terabo, m'he prohibit repetir des del primer dia)
13:30 - Fer siesta, jugar a cartes, xarrar...
14:00 - Alguns noni se'n van a casa i altres passen allí la vesprada
18:00 - Tanquen el centre
Bé, este és l'horari del centre. Molt de resar i tal, jo no ho faig, però igual estic per allí llegint el diari, o muntant el menjador o escoltant-los, perquè com sempre és igual i no sé per quina raó estranya encara recorde les oracions en castellà me serveix per a practicar un poc d'italià.

L'horari que faig és:
9:00 - Arribe al centre, xarre un poc en els uelos i ajude a baixar-los del bus
9:45 - Desdijune en companyia d'ells, primer els pose el té en les taces i poc més
10:00 - Partideta de cartes. Jueguem a Scala 40 (una espècie de Rumikub en cartes de poker), Scopa (que jo no havia jugat mai, però la traducció literal de la paraula al castellà és Escoba, i no sé perquè me sona este nom d'un joc de cartes) i a la Briscola (evidentment, la brisca!). Jo m'he viciat a Scala 40 i jugue en Augusto (un uelet molt regraciós que li angisa jugar en mi perquè diu que soc BRAVA, és a dir BONA, li guanye casi sempre... però me costa lo meu, no us penseu).
11:45 - Ells resen i jo llisc el diari o xarre fora en els altres voluntaris, que de vegades, no resen.
12:00 - Arreglem el menjador: taules, cadires, parem taula, aigua...
12:45 - A dinar! Jo servisc i dine. Alternando...
13:30 - A la cuina a netejar! Jajajaja! Ja vegeu! El meu voluntariat és de porno-xaxa, però sense el porno i rotllo jubulats. La veritat és que la meua feina en cuina és eixugar els catxarros i quan acabe (14:15 o un poc més) me pire a la partideta. Però l'ambientillo de dins de la cuina és genial!
14:30 - Partideta de cartes, si de matí no ens dóna temps a acabar-la, com s'apunten els punts, la continuem. Hui, Agu, estava esperant-me per a jugar.
15:00 - Acabe! En principi, perquè si estic jugant a cartes, m'espere a acabar, jejejeje...

Hui, ha sigut el primer dia que he servit taules. També he ajudat a dur al bany a la Giugliana (heu de saber que ací els noms de les dones porten LA davant, però els dels homes no...).

Al centre, n'hi han 3 treballadors: Mateo, Anna i Steffania. Tenim iaios de totes les classes: que estan perfectament, que tenen Alzheimer, i altres que van en cadira de rodes. Poc a poc, aniré fent-vos monogràfics de totes les persones (voluntaris, treballadors i iaios) que estem al centre i així els anireu coneguent. Ah! De iaios en tenim, el dia que més, uns 15. 

Ja us podreu imaginar les converses que tinc, sobretot, en les ueles. Que si els fills, que si els nets, que si tal que si qual. Moltes m'acaronen la cara i me diuen Bella! Brava! Jajajajaj! I jo me ric. Hui m'he alegrat molt perquè Vignatelli (no sé si s'escriu aixina, però almenys per la pronunciació deu ser alguna cosa així) eixia cap a fora del centre (té Alzheimer) i li dic: "Vignatelli, dove vai?" (V, on vas?) i ella (que sembla un poc Mari la de L'Orxa) m'ha preguntat que per què sabia el seu nom, si ella no me coneixia... que recordava la meua cara, el meu sonriure i el clotet que m'ix quan ho faig, però que no s'enrecordava de mi. Que ella normalment no s'enrecorda de res, perquè està un poc malalta, i que no s'nerecordava ni del meu nom, però que sí que s'enrecordava de la meua expressió. QUE GUAI, NO? Pos jo el cul Pepsi Cola i cap a casa...

Altra cosa que me fa molta gràcia és que se tiren pets... Jajajaja! Se'ls cauen! I a mi me fa gràcia, i no puc evitar riure. Raaaam! Raaaam! Vinga el cuesco!

Poc a poc, aniré contant-vos coses d'ells que són molt totals. De moment, us deixe ací unes fotets del "Parconiglio" ("Parconejo") i del cap de setmana, que he anat a la platja amb altres voluntaris de la U€.
 Conillamens

 La Lorda i jo en la platja de Rimini

 Pigna Collata (o Irmacolata que li diuen per ací) en sombrilleta i tot

 Joe, voluntari anglés, de New Castle. Se'n va en unes setmanes

 Carmen, voluntària cordobesa, que està en altre poble que no és Forlì. També acaba d'arribar.

 Vespraeta tonta al Parconill...

 En el tio Moretti, no és tan tonta la vesprada...

 Amb els companys de Lorda i Pinya Colata al Parconill

 Lourdes i Josi, altra vountària alemana que també està acabant

 Lourdes hippiosa!

 No cal que comente res, s'ho passem FATAL com diu Toni





 És que feia un poc de fred vora mar...
 Jajajajaja! 

Cotxe de propaganda...