La meua companya, Zena.

     Ahir per la vesprada vam anar a un parc super gran i en molta, molta, gespa, que s'anomena Parco Urbano, però que per a mi és el Parc dels conills. Perquè per allí soltets i al libre albedrio n'hi han decenes de conills. Pel mig n'hi ha un llac on es troben unes espècies de rates gegants. A la pròxima vegada us faré fotos dels especímens i me dieu que són, perquè ni jo, ni les altres dues voluntàries sabem que és. Ah! I n'hi ha una paraeta de gelats boníssima.

     Se m'havia oblidat comentar-vos que ací estem a 36 - 37 ºC. De fet dins de ma casa en estos moments en fan 30'7 ºC. Tropo caldo, caris! El ventilador no va ja més!

     Bé, després del parc vam vindre a casa per dutxar-nos, canviar-nos i sopar. Així que jo tan sisenyora me'n vinc al meu pis i quan entre havia vingut la meua companya en el seu novio. No sé que estaríen fent, ni falta que fa, però ella anava en bragues i mamellero (per a les ments més brutes, cal que diga que ell estava completament vestit). I clar, com compendreu la primera presa de contacte va ser un poc... accidentada.

     Ells van moure, i quan vaig eixir de la dutxa ja no estaven. Me vaig trobar en Lourdes i en Inma (que és l'altra voluntària, és gaditana, de San Fernando) en la seua casa, per a després eixir un ratet. Havíem quedat en Samuel (el que il·lumina el cor)

     Vam anar de festa a Cesenatico, un lloc de platja, que la festa és semblant a la dels bous de Silla, però amb la diferència de que la gent va ben vestida (encara que n'hi havia que en l'entrà no destacaria...).

 Samuel, Lourdes i Inma

     A les 5 i pico vam tornar i jo agafí la bici que tenia en casa d'estes i xino-xano cap a casa. Cansada, la veritat. Però quina va ser la meua sorpresa quan en arribar teníem un nou inquilí: UNA RATAPENADA!! Mireu si era gran que pensava que era una oroneta. Vaig intentar fer-lo fora. I vaig estar més de mitja hora intentant-ho sense poder aconseguir-ho. Al final me vaig gitar i punto!!! Ja eren vora les 6 del matí. (La meua compi no va vindre a dormir).

     Este matí a les 11, han arribat Zena (la meua companya) i Jean Claude (el seu novio) i m'he despertat. La ratetapenà encara estava per ací. Però Van Damme, dic... Jean Claude, li ha arreat una coixinà per tirar-la per la finestra i se l'ha carregat. D.E.P Batman!

     Després Zena, ens ha fet un menjar africà. Era una espècie d'arròs blanc en un caldo de carn i peix i altre guisopo de verdures, que picava molt però alhora estava molt bo. La suà ha sigut aixina minina (recordeu vora 31 ºC dins de casa). A més teníem convidades: les meues veïnes. Una xica i la seua filleta de tres anys, Manuela. També són de l'Àfrica. I la nana és la canya. Al principi li ha preguntat a sa mare: Lei è bianca? Que és: Ella és blanca? Jajajaja! M'ha encantat que no sabera si les persones són blanques o negres, o verdes, o blaves... Després s'hem fet superamigues i se passejava en les meues xancles (42 per a qui no ho sapiga) i volia donar-me el dinar. També deia a tot hora: Irene, no caspisca niente (Irene no entén res). Jajajaj! I després m'ha interrogat sobre la meua procedència i la meua família, amb milperquès que contestar.

     Ara tinc a Van Dame, dormint dalt i a la princesa Zena al sofà. Les veïnes ja han mogut a casa que era l'hora de la potra...

     Demà començaré a currar, ja us contaré.