Casa nova, vida nova!

Ja visc a la casa nova! No tinc fotos encara perque entre pitos i flautes no he pogut retratar-la. Però en quan la tinga un mínim aseada (tal volta... mai) us l'ensenyaré!

Visc en Laura, la xica malaguenya de la que us vaig parlar en l'escrit anterio. Ara tenim apadrinat a David, perquè està sol en sa casa i se'n ve ací, veiem pel·lis, bevem birres i ANEM D'EXCURSIÓ!

La setmana passada vam decidir que el dissabte aniríem a San Marino, en realitat ho vaig decidir jo i els vaig informar de que ells també venien. ;)

Ens vam assabentar el dijous que el dissabte era la festa gran en San Marino i encara ens vam motivar més per a anar.

Jo us ho vaig a contar fent una comparativa sillera, crec que en el dia del Santíssim Cristo de Silla tindré suficient. Si no tiraré mà de Sant Sebastià.

Comence:

Ens vam alçar a les 7:30 per a desdijunar i agafar el tren que va a Rimini a les 8:28. El viatge estava compost per: tren Forlò - Rimini, autobús Rimini - San Marino. Com era d'esperar, arribarem a l'estació i perderem el primer tren. Així que anarem a redesdijunar a un baret.

 David i jo documentant-nos en les guies

David i la seua Lonely

Finalment, vam agafar el tren una hora més tard. No sé per quina raó estranya estava petat i n'hi havia gent col·locada en tots els llocs: portes, corredors... Ens vam acoplar on vam poder i quasi una hora més tard de viatge arribàrem a Rimini. Vam investigar on parava l'autobús que anava a San Marino i ens personarem en eixe lloc. Allí vam trobar una tico-tico a la italiana. Tenia una tauleta de platja menudeta i una cadira i venia el tiquets per a viatjar en el bus.

 Mirant els horaris dels busos

 Asseguda, la tico-tico italiana

Vam pujar a l'autobús i ens va portar a San Marino. Ah! No us he contat que San Marino és la república més antiga i més menuda del món mundial. I que a més és un dels països més menuts del planeta, crec que el segon més menut. Wikipèdia per a més informació.

A l'arribar vam vore que la ciutat estava emmurallada i era d'estil medieval. Està alta i s'arriva per un port arrojaor plenet de corves. Però vam superar la prova, sobretot jo que sóc de marejar-me...

Ens vam informar dels horaris dels esdeveniments (esvents pa los amigos) i vam començar la ruta per les rampes de la ciutat.

Primeres vistes des de la ciutat

 La niña panquemao

 Primera escaleta. Tot ple de rampes i escales

Horari de la jornada

  

Passeig per la ciutat

En David

Productes Dharma

S'accepten propostes de l'animal i del que fan

El tridente

Fent-me la interessant...

Turisteo

I a partir d'ací començàrem en la rutina del dia Crist. Primer passacarrer de la banda, en aquest cas no era la Lírica, però era la banda militar, seguida de l'exèrcit i alguna autoritat:

Banda Militar de San Marino

A continuació anàrem a buscar un poc més d'informació d'horaris i veguèrem l'exposició de motos que seria com la barca de Vela Llatina de Sant Sebastià:

Information point

Exposició de motos

El xiquet en les ostesses

Després pegàrem una volteta per a fer gana per al dinar familiar que ens esperava. S'havíem preparat truita de creïlles en casa i havíem de comprar pa. Tot un repte en aquesta ciutat:

Per ahí!

Comença la potra del cansament

Gaiato en timbre i porta botelles incorporat. LO TOT!

En Laura en la primera torre, n'hi havien 3

En David

Laura i San Marino

Al fons la segona torre

Veient la baquetà que n'hi havia

Segona torre

Després de rodar per la muralla i el bosc, anant de torre en torre, començarem la recerca del pa. Quan aconseguirem baixar d'allà dalt i caminàvem direcció al supermercat vam vore entre uns cotxes uns domingueros italians pegant-se una fartà de por. Jo vaig vore una barra de pa enorme i vaig dir: "Hòstia! Pan!" i David va afegir: "Buon apetito" i sabeu que va passar? Que ens van cridar i vam anar. Ens vam pegar una fartà de primera. Ens van convidar a: salami, pisto, pa, formatgeS, carabasseta avingrà i pebreretes farcides (equivalent a la salmorra nostra), montaditos de sandwin de coses, vi, cervesa, prosseco, grapa de salvia... i nosaltres aportarem la truita de creïlla. Era un dinar familiar, com el del Cristo:

Amb la famíla

Amb la panxa plena, ens decidírem a anar a vore el que feien per la vesprada, evidentment anàrem en els nostres nous tios, que també ens han convidat a les seues cases en un poble que es troba al Véneto (al nord d'Itàlia) i al qual no tardarem en anar.

Anàrem a un amfiteatre que caia una solana que aplanava per a vore un espectacle medieval que es basava en llançaments en arc, danses en grup, danses en banderes... molt rebonico! Com si fóren els nostres porrots i les danses de la provessó del dia del Crist. Ah! El llançament en arc era un concurs i jo estava molt contenta perquè va guanyar un xic que tocava la trompeta i també tirava. Anàven tots vestits de Robins de Lòcksley.

Part de la famíla, són dinamitzadors, com nosaltres!!

La poli de San Marino

Escuderia

Trompeterio, el primer xic de baix va ser el que guanyà

Tabaleters, o lo que siguen

Arquers

Dama i noble

Trompeteria (no tocaven bé del tot, però els ho perdonarem...)

Vista general

Escuts

Arquers disparant, el del mig va ser el guanyador

El jefe d'armes mostra la diana a les autoritats i al públic

També la mostra a les dames i els nobles que miren el campionat, o com se diga

Dansa grupal

Dansa en les banderes

Fletxa guanyadora, tapada i secreta

Comuniquen que el guanyador és el trompetista

Trofeu = diana + la seua fletxa i la dels dos més pròxims

10 finalistes

 Quan va finalitzar el torneig vam anar al bar perquè estàvem insolats i després tornada a casa. Que guai, eh?