El 9 d'octubre i jo sense paella...

Caxon... El que havera donat hui per un plat de paella i una tallà de meló. Sí que és cert que quan estàs "lluny" (dic lluny entre cometes perquè depén de com es mire... 1.600 km sembla lluny, però dues hores de vol... que són dues hores? Na y menos!) dies com hui trobes a faltar el folklore de casa: paella, cassalla, mistela, el dolcet ("PAL CAFÉ!"), els amics... eixes coses que les tenim dia a dia i que quan no estàs dius... ai! Però no us penseu que estic fustigant-me, jajajaja! Ni mucho menos. Ara us contaré el que he fet estos dies i voreu com no passa res tindre un ratet de morrinya patriòtica.

Com alguns sabreu el dijous Aida (la Melera) i Ivan (Ivan, tu tens malnom familiar?) van vindre a fer-me una visiteta. Fa un ratet que han plegat trastos per a anar a les seues cases i ja he tornat a tindre l'habitació buida i ordenada. Sí, ordenada, i no per ells, si no per mi. Perquè quan venen les persones jo podria tindre totes les coses al seu lloc, però com que se me contagia el trasterisme i ho tinc tot per la P de Per ahí. Un desacato!

Quan ells van arribar vingueren a trobar-me al centre on jo treballe i els férem currar un poquet. Aida va llavar i pentinar alguns caps i després entre tots vam netejar. Normalment, no treballe per les vesprades, però la meua companya Paola, que és la que està de vesprada, havia d'anar a fer-se una revisió de bajos i me van canviar el torn. Xino-xano, vam vindre cap a casa i vam preparar l'habitació. Ens va fer tant de comboi com es va quedar (semblavem les tres bessones) que ens gitarem un poc i tot.

 

Per la nit volíem eixir, però estavem tan cansats que al final ens vam quedar a casa. A més, a l'endemà havíem de matinar per a anar a Florència.

Ens vam alçar a les 6:15 per a agafar el tren, que finalment, perderem. El karma ens en tenia una bona preparada per a eixe dia. Canviar la ruta de trens i acabàrem a Florència. L'oratge no ens va acompanyar molt, ens va ploure algun ratet que altre.

Fent cua al Duomo mentre uns xiquets se burlaven d'Aida per estar aponà a terra per a fer la foto

Se'ns posà a ploure i ens vam banyar "a base de bé"

Ah! N'hi havia una mani d'estudiants passant per ahí al costat

Després d'entrar va eixir un poc de sol. Ací teniu la brutalitat d'una catedral!

Piazza Republica

Capuccino i preparació de la visita

Piazza Signoria (per als silleros La Torreta)

A cubierto perquè plovia i informant-nos de què teníem a la vista

Contant les històries de les rèpliques d'estatua

Havieu vist alguna vegada un lleó en cara de pena?

Ens agrada fer la representació de les escultures

Les persones no entenen que si els demanes que et facen una foto és perquè vols que isca el monument de darrere? Algunes t'agafen la càmera i CLICK! Foto aloquesalga... NO! PERDONA!

El David de mentira, però com en l'altre no ens deixen fer retratos...

El Neptú

Cosme "PALITO" (Cosme I)

Vientos huracanados ;)

Com si havera fet bon dia... Al fons, el Ponte Vechio

Ponte Vechio

En el pont

Ivan, amb el símbol i nom del seu horòscop: SCORPIO

Jo, amb el símbol i el nom del meu horòscop: TAURUS

Aida, amb el símbol i el nom del seu horòscop: PISCES. Ah! No! En el símbol no, que era l'únic que no en tenia. Jajajajajajaja!

Mireu que coses tan gracioses que fan a les senyals. Jajajaja!

Església Santa Croce

Dinarot!

Piazza della SS Annunziata

Baix d'un porxat perquè caia el diluvio

Pelos de loca, cara de fred i en ganes d'arribar a casa

Estació de Faenza

Dissabte, quan s'alçarem férem una volteta pel centre de Forlì, a la nit aniríem a Bolònia al concert de Canteca de Macao (o a partir d'ara Els Mantecao)

Piazza Saffi

Ajuntament de Forlì

Claustre de l'església

Duomo de Forlì

Duomo de Forlì

Menjador i cuina de ma casa

Inma ajudant a fer lasagna

Lasagna feta. Heu vist la foto de fons de Raphael. Jajajaj!

Dinarot i excursió a Bolònia. Primer ens trobàrem en Eugenia. La xica que un any em va acollir a mi en l'intercanvi de l'institut i als dos anys a la Melera. D'això fa... 11 anys!

Esperant a la font del Neptú

Fent botellot a una placeta

Fabio, Eugenia, jo i la Melera

Dins de l'autobús que ens portava al concert

Erasmus espanyols, que vivíen a Trento i havíen fet 3 hores de viatge per a vore als Mantecao

Trastos que anàvem trobant

Els Mantecao

Que bien nos lo pasEmos...

Patint...

Que bé ens van vindre els ventalls...

Silleros por el mundo

Este tio amb pelofrito i rastes no s'enterava que li agafava les rastes. Pobre!

Dándolo todo!

No sé que ens passava...

Cantant en la rasta del veí

En Fabio i el seu col·lega

Mentre esperàvem el tren a l'estació de Bolònia feiem una becaeta. Zzzhh...

I açò ha sigut el cap de setmana. En breus us contaré el cap de setmana que vaig passar en els companys de treball a la muntanya, que ara tinc fam i fred. Besots a tots i totes!