Casa nova, vida nova!

Ja visc a la casa nova! No tinc fotos encara perque entre pitos i flautes no he pogut retratar-la. Però en quan la tinga un mínim aseada (tal volta... mai) us l'ensenyaré!

Visc en Laura, la xica malaguenya de la que us vaig parlar en l'escrit anterio. Ara tenim apadrinat a David, perquè està sol en sa casa i se'n ve ací, veiem pel·lis, bevem birres i ANEM D'EXCURSIÓ!

La setmana passada vam decidir que el dissabte aniríem a San Marino, en realitat ho vaig decidir jo i els vaig informar de que ells també venien. ;)

Ens vam assabentar el dijous que el dissabte era la festa gran en San Marino i encara ens vam motivar més per a anar.

Jo us ho vaig a contar fent una comparativa sillera, crec que en el dia del Santíssim Cristo de Silla tindré suficient. Si no tiraré mà de Sant Sebastià.

Comence:

Ens vam alçar a les 7:30 per a desdijunar i agafar el tren que va a Rimini a les 8:28. El viatge estava compost per: tren Forlò - Rimini, autobús Rimini - San Marino. Com era d'esperar, arribarem a l'estació i perderem el primer tren. Així que anarem a redesdijunar a un baret.

 David i jo documentant-nos en les guies

David i la seua Lonely

Finalment, vam agafar el tren una hora més tard. No sé per quina raó estranya estava petat i n'hi havia gent col·locada en tots els llocs: portes, corredors... Ens vam acoplar on vam poder i quasi una hora més tard de viatge arribàrem a Rimini. Vam investigar on parava l'autobús que anava a San Marino i ens personarem en eixe lloc. Allí vam trobar una tico-tico a la italiana. Tenia una tauleta de platja menudeta i una cadira i venia el tiquets per a viatjar en el bus.

 Mirant els horaris dels busos

 Asseguda, la tico-tico italiana

Vam pujar a l'autobús i ens va portar a San Marino. Ah! No us he contat que San Marino és la república més antiga i més menuda del món mundial. I que a més és un dels països més menuts del planeta, crec que el segon més menut. Wikipèdia per a més informació.

A l'arribar vam vore que la ciutat estava emmurallada i era d'estil medieval. Està alta i s'arriva per un port arrojaor plenet de corves. Però vam superar la prova, sobretot jo que sóc de marejar-me...

Ens vam informar dels horaris dels esdeveniments (esvents pa los amigos) i vam començar la ruta per les rampes de la ciutat.

Primeres vistes des de la ciutat

 La niña panquemao

 Primera escaleta. Tot ple de rampes i escales

Horari de la jornada

  

Passeig per la ciutat

En David

Productes Dharma

S'accepten propostes de l'animal i del que fan

El tridente

Fent-me la interessant...

Turisteo

I a partir d'ací començàrem en la rutina del dia Crist. Primer passacarrer de la banda, en aquest cas no era la Lírica, però era la banda militar, seguida de l'exèrcit i alguna autoritat:

Banda Militar de San Marino

A continuació anàrem a buscar un poc més d'informació d'horaris i veguèrem l'exposició de motos que seria com la barca de Vela Llatina de Sant Sebastià:

Information point

Exposició de motos

El xiquet en les ostesses

Després pegàrem una volteta per a fer gana per al dinar familiar que ens esperava. S'havíem preparat truita de creïlles en casa i havíem de comprar pa. Tot un repte en aquesta ciutat:

Per ahí!

Comença la potra del cansament

Gaiato en timbre i porta botelles incorporat. LO TOT!

En Laura en la primera torre, n'hi havien 3

En David

Laura i San Marino

Al fons la segona torre

Veient la baquetà que n'hi havia

Segona torre

Després de rodar per la muralla i el bosc, anant de torre en torre, començarem la recerca del pa. Quan aconseguirem baixar d'allà dalt i caminàvem direcció al supermercat vam vore entre uns cotxes uns domingueros italians pegant-se una fartà de por. Jo vaig vore una barra de pa enorme i vaig dir: "Hòstia! Pan!" i David va afegir: "Buon apetito" i sabeu que va passar? Que ens van cridar i vam anar. Ens vam pegar una fartà de primera. Ens van convidar a: salami, pisto, pa, formatgeS, carabasseta avingrà i pebreretes farcides (equivalent a la salmorra nostra), montaditos de sandwin de coses, vi, cervesa, prosseco, grapa de salvia... i nosaltres aportarem la truita de creïlla. Era un dinar familiar, com el del Cristo:

Amb la famíla

Amb la panxa plena, ens decidírem a anar a vore el que feien per la vesprada, evidentment anàrem en els nostres nous tios, que també ens han convidat a les seues cases en un poble que es troba al Véneto (al nord d'Itàlia) i al qual no tardarem en anar.

Anàrem a un amfiteatre que caia una solana que aplanava per a vore un espectacle medieval que es basava en llançaments en arc, danses en grup, danses en banderes... molt rebonico! Com si fóren els nostres porrots i les danses de la provessó del dia del Crist. Ah! El llançament en arc era un concurs i jo estava molt contenta perquè va guanyar un xic que tocava la trompeta i també tirava. Anàven tots vestits de Robins de Lòcksley.

Part de la famíla, són dinamitzadors, com nosaltres!!

La poli de San Marino

Escuderia

Trompeterio, el primer xic de baix va ser el que guanyà

Tabaleters, o lo que siguen

Arquers

Dama i noble

Trompeteria (no tocaven bé del tot, però els ho perdonarem...)

Vista general

Escuts

Arquers disparant, el del mig va ser el guanyador

El jefe d'armes mostra la diana a les autoritats i al públic

També la mostra a les dames i els nobles que miren el campionat, o com se diga

Dansa grupal

Dansa en les banderes

Fletxa guanyadora, tapada i secreta

Comuniquen que el guanyador és el trompetista

Trofeu = diana + la seua fletxa i la dels dos més pròxims

10 finalistes

 Quan va finalitzar el torneig vam anar al bar perquè estàvem insolats i després tornada a casa. Que guai, eh?

Tantes coses... que no puc titolar l'entrada

No pense disculpar-me per no haver escrit abans...

Començaré pel principi... ja sabeu que sóc una neuròtica de començar les coses des del principi i contar-ho tot fil per randa, este viatge intentaré no allargar-ho massa... De veres, que ho intentaré.

El dia 31 d'agost a la meua companya Zena la canviaren d'apartament i me van deixar a mi soles (BIEN!). La qüestió és que jo debia estar a casa el dia de la seua partida perquè havíem de netejar el pis entre les dos, independentment de que jo em quedarà en ell. La qüestió és que havíem tingut sus más y sus menos però al final jo vaig intentar deixar-ho a banda i ajudar-la a fer el canvi de casa i tot. Ho vaig fer, vaig fer mil viatges a sa casa (viu al mateix lloc que jo però en altre apartamentet) i després de mil detalls que no vaig a contar perqupe faré més pàgines que la Biblía us diré que me va tocar netejar a mi sola. I no us podeu imaginar la merda que n'hi havia. Para muestra un botón:

 Congelador, el qual mai havia gastat

 Prova de que me va tocar buidar i netejar tot. TOT!

Però bé, vaig netejar tot benrenet i... nunca más se supo.

Continuant en el rotllo de la casa, alguns de vosaltres sabeu que en buscava una. Al final... la vaig trobar. És genial i està al centre. Al centre, CENTRE! En principi em posava a viure l'1 d'octubre i el contracte de lloguer és d'un any i deuria pagar fins el 30 de setembre, i el meu projecte acaba el 5 de maig... Però vaig acceptar pensant que podria buscar una cosa per a eixos mesos. Finalment, hui he anat a signar el contracte en el propietari i... (redoble de tabals) este cap de setmana me canvie a MA CASA! 

El pis té tres habitacions, una la meua, altra la d'una xica malaguenya que a continuació us presentaré i l'altre per alguna personeta que vulga viure allí.

Laura, que és la meua companya de pis, malaguenya, està ací fent unes pràctiques en una empresa. Ella és enginyera de disseny industrial (crec que ho he dit bé, ja sabeu que a mi les carreres del Poli se m'escapan de las manos!!!). És muy bien, ja us contaré més cosetes.

Per altra banda, ha aparegut David, un altre malagueny que també fa pràctiques a una empresa. Ell ha estudiat publicitat i va arribar el mateix dia que jo. De moment estarà ací fins octubre, però té intenció d'allargar-ho. 

L'altre dia vam anar a sopar a sa casa fent un miniacomiadament perque ell està ara de vacances en Malaga i Lourdes (Lorda pa los amigos) se'n va el dimecres. Prrrfff... Una llàstima, de veritat. Esperem que torne, que ganes no li'n falten (i a nosaltres tampoc). Ah! Ací vaig tindre la primera presa de contacte en els mosquits assassins d'ací. És el que té sopar a la terrassa... (i això que teníem espiralpudentantimosquits)

 Lourdes i Inma, sincerament no sé que feien...

 Inma, David, Lorda, Laura i jo. Ah! I el porquet 

asquerós que me van regalar al curro

 Angelo Poretti, un gran amic. Dels millors!

M'angisa que posa BIRRIFICIO

l

 Lorda i Inma, i les restes...

I ja per a finalitzar us contaré el cap de setmana. El dissabte havia quedat en Fabio (Don Fabio Malavasi). El vam conéixer en un intercanvi de l'institut que férem a Bolònia i hem estat en contacte des de fa... (qué barbaritat!!) 12 anys! Ahí es na'! El dissabte per a festejar l'inici de les seues vacances va fer una festa on es jugava al Beer-Pong (podeu vore com es juga a un video del youtube, per exemple...) i es feia una barbacoa. Heu de saber que se me dóna prou bé jugar, així que quan vulgau... Aquesta festeta era en el porxat de sa casa, vora unes 30 persones... A més n'hi havia futbolí, un poc merder, però s'arrearem unes viciaes guapetes. La distribució dels jugadors és: 2 - 5 - 3. I jo els contava que els nostres tenen més davanters i es reien en plan: "a Espanya, sempre juguen atacant".

Després, ja tardet, anàrem a una discoteca, o pub, o no sé com definir-ho que era a l'aire lliure i vam escoltar entre altres temazos com: Aserejé, Laegalización, La Bomba (de King Àfrica), La Bamba, Rafaella Carrá... i s'ho vam passar tan bé...

 Alguns dels patrocinadors de la nit

 Fabrizio (el meu compi de futbolí), Don Fabio i 

no recorde el nom de l'altre amic però ens va guanyar al futbolí

 Fabrizio, Christian, Fabio i... l'altre.

 Representació d'una correguda de bous...

Ah! Se m'oblidava dir, que en la festa de ca Fabio, vaig tindre el segon encontronazo en els mosquits... se m'han papat! I per a rematar-ho quan vaig arribar a Forlì m'havien furtat la bici. OLEÍ! Però ja en tinc una altra que l'hem "agafat prestada" de la parroquia on curre. La meua companya Anna diu que la vida dóna voltes, t'agafen la bici... n'agafes tu altra. I jo pense: "i qué fem en el Karma?"

Mireu com tinc les cames! CORTISONA PA LA PEÑA!

  En directe encara impacta més, lo juro por pan duro!

Il mio lavoro (o el meu curro, vamos!)

Abans de començar, volia informar-vos que no he actualitzat abans perquè l'internet de ma casa va com li rota de la mandanga. 

Dilluns passat, 12 de juliol, va ser el primer dia que vaig anar al centre on curre. Està a tres minuts en bicicleta de ma casa. Me va acompanyar una xica del Consorzio di Solidaritá Sociale i allí ens vam reunir en Anna (la meua tutora al curro). Me va dir que durant la primera i segona setmana estigués per allí mirant com funcionava el centre i més o menys coneguent als altres voluntaris (civils, no de la U€) i als uelets (nona = uela, nono = uelo i noni = uelos). I així he anat fent... fins hui que ja he començat a fer cosetes.

Primer us vaig a dir l'horari del centre i després el meu:

8:00 - S'obri el centre i arriben els primers noni

9:30 - Arriba l'autobuset que arreplega als uelets que no els poden portar

9:45 - Fem la collazione (desdijuni): té + croissant, primer es resa una pregaria.

10:00 - Xarrar, jugar a cartes, passejar... 

11:45 - Resar el rosari i després més tertúlia.

12:45 - Pregaria al canto i dinar (terabo, m'he prohibit repetir des del primer dia)

13:30 - Fer siesta, jugar a cartes, xarrar...

14:00 - Alguns noni se'n van a casa i altres passen allí la vesprada

18:00 - Tanquen el centre

Bé, este és l'horari del centre. Molt de resar i tal, jo no ho faig, però igual estic per allí llegint el diari, o muntant el menjador o escoltant-los, perquè com sempre és igual i no sé per quina raó estranya encara recorde les oracions en castellà me serveix per a practicar un poc d'italià.

L'horari que faig és:

9:00 - Arribe al centre, xarre un poc en els uelos i ajude a baixar-los del bus

9:45 - Desdijune en companyia d'ells, primer els pose el té en les taces i poc més

10:00 - Partideta de cartes. Jueguem a Scala 40 (una espècie de Rumikub en cartes de poker), Scopa (que jo no havia jugat mai, però la traducció literal de la paraula al castellà és Escoba, i no sé perquè me sona este nom d'un joc de cartes) i a la Briscola (evidentment, la brisca!). Jo m'he viciat a Scala 40 i jugue en Augusto (un uelet molt regraciós que li angisa jugar en mi perquè diu que soc BRAVA, és a dir BONA, li guanye casi sempre... però me costa lo meu, no us penseu).

11:45 - Ells resen i jo llisc el diari o xarre fora en els altres voluntaris, que de vegades, no resen.

12:00 - Arreglem el menjador: taules, cadires, parem taula, aigua...

12:45 - A dinar! Jo servisc i dine. Alternando...

13:30 - A la cuina a netejar! Jajajaja! Ja vegeu! El meu voluntariat és de porno-xaxa, però sense el porno i rotllo jubulats. La veritat és que la meua feina en cuina és eixugar els catxarros i quan acabe (14:15 o un poc més) me pire a la partideta. Però l'ambientillo de dins de la cuina és genial!

14:30 - Partideta de cartes, si de matí no ens dóna temps a acabar-la, com s'apunten els punts, la continuem. Hui, Agu, estava esperant-me per a jugar.

15:00 - Acabe! En principi, perquè si estic jugant a cartes, m'espere a acabar, jejejeje...

Hui, ha sigut el primer dia que he servit taules. També he ajudat a dur al bany a la Giugliana (heu de saber que ací els noms de les dones porten LA davant, però els dels homes no...).

Al centre, n'hi han 3 treballadors: Mateo, Anna i Steffania. Tenim iaios de totes les classes: que estan perfectament, que tenen Alzheimer, i altres que van en cadira de rodes. Poc a poc, aniré fent-vos monogràfics de totes les persones (voluntaris, treballadors i iaios) que estem al centre i així els anireu coneguent. Ah! De iaios en tenim, el dia que més, uns 15. 

Ja us podreu imaginar les converses que tinc, sobretot, en les ueles. Que si els fills, que si els nets, que si tal que si qual. Moltes m'acaronen la cara i me diuen Bella! Brava! Jajajajaj! I jo me ric. Hui m'he alegrat molt perquè Vignatelli (no sé si s'escriu aixina, però almenys per la pronunciació deu ser alguna cosa així) eixia cap a fora del centre (té Alzheimer) i li dic: "Vignatelli, dove vai?" (V, on vas?) i ella (que sembla un poc Mari la de L'Orxa) m'ha preguntat que per què sabia el seu nom, si ella no me coneixia... que recordava la meua cara, el meu sonriure i el clotet que m'ix quan ho faig, però que no s'enrecordava de mi. Que ella normalment no s'enrecorda de res, perquè està un poc malalta, i que no s'nerecordava ni del meu nom, però que sí que s'enrecordava de la meua expressió. QUE GUAI, NO? Pos jo el cul Pepsi Cola i cap a casa...

Altra cosa que me fa molta gràcia és que se tiren pets... Jajajaja! Se'ls cauen! I a mi me fa gràcia, i no puc evitar riure. Raaaam! Raaaam! Vinga el cuesco!

Poc a poc, aniré contant-vos coses d'ells que són molt totals. De moment, us deixe ací unes fotets del "Parconiglio" ("Parconejo") i del cap de setmana, que he anat a la platja amb altres voluntaris de la U€.

 Conillamens

 La Lorda i jo en la platja de Rimini

 Pigna Collata (o Irmacolata que li diuen per ací) en sombrilleta i tot

 Joe, voluntari anglés, de New Castle. Se'n va en unes setmanes

 Carmen, voluntària cordobesa, que està en altre poble que no és Forlì. També acaba d'arribar.

 Vespraeta tonta al Parconill...

 En el tio Moretti, no és tan tonta la vesprada...

 Amb els companys de Lorda i Pinya Colata al Parconill

 Lourdes i Josi, altra vountària alemana que també està acabant

 Lourdes hippiosa!

 No cal que comente res, s'ho passem FATAL com diu Toni

 És que feia un poc de fred vora mar...

 Jajajajaja! 

Cotxe de propaganda...

La meua companya, Zena.

     Ahir per la vesprada vam anar a un parc super gran i en molta, molta, gespa, que s'anomena Parco Urbano, però que per a mi és el Parc dels conills. Perquè per allí soltets i al libre albedrio n'hi han decenes de conills. Pel mig n'hi ha un llac on es troben unes espècies de rates gegants. A la pròxima vegada us faré fotos dels especímens i me dieu que són, perquè ni jo, ni les altres dues voluntàries sabem que és. Ah! I n'hi ha una paraeta de gelats boníssima.

     Se m'havia oblidat comentar-vos que ací estem a 36 - 37 ºC. De fet dins de ma casa en estos moments en fan 30'7 ºC. Tropo caldo, caris! El ventilador no va ja més!

     Bé, després del parc vam vindre a casa per dutxar-nos, canviar-nos i sopar. Així que jo tan sisenyora me'n vinc al meu pis i quan entre havia vingut la meua companya en el seu novio. No sé que estaríen fent, ni falta que fa, però ella anava en bragues i mamellero (per a les ments més brutes, cal que diga que ell estava completament vestit). I clar, com compendreu la primera presa de contacte va ser un poc... accidentada.

     Ells van moure, i quan vaig eixir de la dutxa ja no estaven. Me vaig trobar en Lourdes i en Inma (que és l'altra voluntària, és gaditana, de San Fernando) en la seua casa, per a després eixir un ratet. Havíem quedat en Samuel (el que il·lumina el cor)

     Vam anar de festa a Cesenatico, un lloc de platja, que la festa és semblant a la dels bous de Silla, però amb la diferència de que la gent va ben vestida (encara que n'hi havia que en l'entrà no destacaria...).

 Samuel, Lourdes i Inma

     A les 5 i pico vam tornar i jo agafí la bici que tenia en casa d'estes i xino-xano cap a casa. Cansada, la veritat. Però quina va ser la meua sorpresa quan en arribar teníem un nou inquilí: UNA RATAPENADA!! Mireu si era gran que pensava que era una oroneta. Vaig intentar fer-lo fora. I vaig estar més de mitja hora intentant-ho sense poder aconseguir-ho. Al final me vaig gitar i punto!!! Ja eren vora les 6 del matí. (La meua compi no va vindre a dormir).

     Este matí a les 11, han arribat Zena (la meua companya) i Jean Claude (el seu novio) i m'he despertat. La ratetapenà encara estava per ací. Però Van Damme, dic... Jean Claude, li ha arreat una coixinà per tirar-la per la finestra i se l'ha carregat. D.E.P Batman!

     Després Zena, ens ha fet un menjar africà. Era una espècie d'arròs blanc en un caldo de carn i peix i altre guisopo de verdures, que picava molt però alhora estava molt bo. La suà ha sigut aixina minina (recordeu vora 31 ºC dins de casa). A més teníem convidades: les meues veïnes. Una xica i la seua filleta de tres anys, Manuela. També són de l'Àfrica. I la nana és la canya. Al principi li ha preguntat a sa mare: Lei è bianca? Que és: Ella és blanca? Jajajaja! M'ha encantat que no sabera si les persones són blanques o negres, o verdes, o blaves... Després s'hem fet superamigues i se passejava en les meues xancles (42 per a qui no ho sapiga) i volia donar-me el dinar. També deia a tot hora: Irene, no caspisca niente (Irene no entén res). Jajajaj! I després m'ha interrogat sobre la meua procedència i la meua família, amb milperquès que contestar.

     Ara tinc a Van Dame, dormint dalt i a la princesa Zena al sofà. Les veïnes ja han mogut a casa que era l'hora de la potra...

     Demà començaré a currar, ja us contaré.